Una visita a la UCI

Com si no n`hagues tingut prou amb els 10 dies d`estar enclaustrada al Vipassana, acabo de tornar de passar tres dies i dues nits a la UCI. 

Crec que va ser per una aigua de l`aixeta que vaig beure pensant que era aigua mineral...pero podria ser qualsevol altra cosa , perque despres de dos mesos al nepal he baixat molt la guardia.

El cas es que fa 4 dies vaig comencar a tenir diarrea i per la nit vaig tenir febres de 39 que no baixaven ...
el meu estomac no retenia res, ni tant sols l`aigua. Vaig perdre tant de liquid i estava tant debil que quan vaig arribar a l`hospital es van espantar. La meva presio estava molt baixa i despres d`injectarme no se quantes coses no va pujar. I em van enviar cap a la UCI.

Per sort la germana de`n Nabin es infermera i treballa a l`hospital on vaig estar. La pobre ha dormit compartint llit amb una altra infermera les dues nits que he estat ingressada. Per llei, sempre ha d`haver algun familiar, amic o conegut dins de l`hospital quan un malalt esta ingressat a la UCI.

Ha estat un suplici. M`han injectat una quantitat inhumana de medicines per les venes. Sempre connectada a les maquines. No em deixaven aixecar per anar al labavo..Al meu costat s`ha mort un home i han passat uns quants malalts que estaven molt pijtor que jo i com que la UCI es tant cara aqui, els familiars decideixen dur a casa el pacient si veuen que no hi ha gaires possibilitats de recuperacio.
He passat per les mans de 8 infermeres diferents. ( perque tambe hi havia estudiants d`infermeria fent practiques)  Totes eren molt joves  i arribaven a treballar amb un look molt modern : texans arrapats i semarreta, quasi totes amb els auriculars a les orelles, els cabells llarguissims, brillants  i negres, els ulls aquests tant bonics que tenen aixinats, pintats ( nomes el contorn de negre)... Son molt guapes les dones al nepal, molt petites de mida, pero molt guapes.
Pero malauradament totes parlaven un angles molt basic, aixi que no hem pogut intercanviar gaires paraules.
Com que ni elles ni els doctors parlaven gaire angles, no m`han explicat practicament res...em sentia totalement venuda...el segon dia els demanava que deixessin d`injectar-me mes coses, que la meva sang explotaria...elles es limitaven a riure.
Com que no tenia mobil ni llibre ni musica, m`he limitat a observar la vida dins de la UCI.
Estic molt contenta de no ser infermera. Quin treball mes dur! Pero tambe es veritat que es un treball molt bonic, estic segura que el Karma de totes aquestes dones deu ser dels mes elevats. Si no s`il.luminen en aquesta vida  , segur que a la propera.
Aquest mati despres de pagar 26000 rupies de despeses de l`hospital, que son uns 243 euros, m`han deixat marxar. Encara em sento molt debil , l`estomac no acaba de funcionar molt be, i tinc tot el cos i la cara una mica inflada, potser perque m`han posat mes de 20 litres entre suerum i antibiotics i medicines varies per la vena...