He sobreviscut al curs de Vipassana

 El centre de vipassana esta a les afores de Kathmandu. Es un lloc privilegiat, amb unes vistes precioses a la muntanya, sense contaminacio sonora ni luminica....nomes soroll d`ocells, i amb micos salvatges per tot arreu. Aquesta era una de les diversions de les poques hores lliures que teniem, mirar els micos com saltaven de branca en branca per menjar les mores dels arbres.

Durant 10 dies 60 dones i 60 homes , separats en diferents edificis, hem dut una vida de monjos de clausura ( vot de silenci, de castedat, sense mobils, llibres, musica...) i hem meditat 10 hores al dia. De 4.30h del mati a 9.30h de la nit un treball practicament continu amb algunes hores per descansar.
Entre les dones hi havia 30 dones nepalis ( des de 17 anys fins a 80) i 30 dones occidentals ( la majoria de 22 a 30 anys). Vivint juntes en silenci, dormint en habitacions de 15 llits, amb una dutxa i dos labavos per a totes 15.
Interessant....

Noble silenci vol dir que no pots tenir cap tipus de cominucacio, verbal o no verbal.Realment es imprescindible per a poder  entrar completament en la tecnica de vipassana.

Mantenir el silenci  no ha estat dificil. La  part mes dura en diferencia per mi i per tothom ha estat seure 10 hores al dia practicant la tecnica.

El treball sembla molt senzill:
Els primers 3 dies estas les 10 hores observant les sensacions que tens a les fosses nassals , sensacions de fred o de calor, si l`aire entre per una fossa o per l`altre, el pessigolleig que sents a la pell, qualsevol sensacio...durant 3 dies aquest es l`unic treball. Si treballes dur vas notant com la ment es va centrant , calmant, cada vegada pots estar mes temps segu;it concentrat en la respiracio, cada vegada tens mes sensacions, aguditzes la ment. Aquesta part no es vipassana, es diu ANAPANA.

El quart dia la ment ja esta mes calmada, mes quieta, mes esmolada. I el quart dia aprenem la tecnica de VIPASSANA: Aprendre a dur a la consciencia les sensacions del cos des del cap fins als dits dels peus.
Al principi pots observar molt poques sensacions ( en moltes parts del cos no sents practicament res) i pot ser molt frustrant. En canvi en altres parts del cos ( especialment en els genolls) sents un dolor molt agut despres de poca estona de seure. Pero el treball no consisteix nomes en aguditzar la ment i aprendre a reconeixer totes les sensacions que tens en cada centimetre del teu cos sino a observar-les sense reaccionar a elles.
Observar el dolor i no reaccionar amb aversio, simplement reconeixe`l. Realment experimentes que quan reacciones al dolor , multipliques el dolor. Quan  simplement l`observes sense afegir cap judici mental, el dolor es suavitza.
Observar el pessigolleig agradable que tambe pots sentir al cap d`unes hores sense enganxar-se a la sensacio. Sense frustrar-se quan la propera vegada que seus, ja no el sents.
Un treball de purificar la ment per a deslliurar-se del patiment.

El treball i les explicacions del mestre Goenka m`han convencut molt. pero mantenir-se constant en la practica sera dificil.
Dema comenca un curs de ANAPANA per a nens de 6 a 14 anys, un curs de 3 dies. Anire a ajudar de voluntaria a la cuina. Estic molt encorusida per veure com enfoquen el curs per a aquests nens. Diuen que es increible, que funciona molt be. Ja us explicare.

Aqui envio un link que ens van posar l`ultim dia sobre l`experiencia del vipassana en algunes presons de la India. Molt recomanable! Esta en angles, en 4 capitols.

http://www.youtube.com/watch?v=ZEPaacnLyDs