dijous, 29 de març del 2012

explorant nepal desdel riu!







Mentre esperava que en Nabin decidis si podia venir a fer una ruta amb mi vaig coneixer a tres doctors islandesos que estan viatjant per nepal pels rius, amb kayaks. Resulta que l`amo del restaurant on sempre em conviden a sopar a canvi de cantar algunes canconetes tambe es amic dels islandesos i just els vaig coneixer fa 4 dies quan tornaven d`una ruta amb kayak. Em van convidar a anar amb ells a la seguent ruta i m`ho van pintar tant be que m`hi vaig apuntar. Ahir vam tornar a Pokhara despres de passar 3 dies i dos nits per el riu Margshiandi, famos per tenir els rapids mes dificils de fer en kayak del nepal. Jo anava en una especie de canoa inflable amb un guia. En total erem 7: els tres islandesos i jo, i tres nepalis que feien de guies: el Lama, en Subas i en Shanu. Pero mes que guies son bons amics dels islandesos perque el Lama fa anys que treballa com a instructor de Kayak a Islandia.
He estat espectacular, fluir amb el riu, jugar amb els remolins, les onades....hem vist tota mena d`ocells, i abans que se n`anes el sol acampavem al costat del riu i negociavem amb la gent del poble del costat perque ens cuines un dalbat i un te per sopar i ens donessin una mica de fusta per a fer un foc. Al poble on vam anar era la primera vegada que es trobaven amb aquesta situacio d`haver de cuinar menjar per una gent. No sabien ben be que cobrar-nos... Quan van saber que hi havia tres metges entre nosaltres ens van portar a una nena bebe que tenia un problema de diarrea i infeccions a la pell. Els islandesos, despres d`examinar-la, li van haver d`explicar a la mare ( que tenia 17 anys) que encara que la nena no volgues veure li havien de donar aigua molt sovint...Es veu que a Asia la causa mes important de mort infantil es per deshidratacio. Els nens tenen diarrees i els pares no saben que es important anar hidratantlos...TAbme li van donar antibiotics i segurament la nena es recuperara. Despres d`aqusta visita van seguir d`altres pacients...cada vegada que apareixiem pel poble venia algu nou amb algun mal...

El segon dia em van deixar provar el kayak, i vaig ensortir-me`n prou be...nomes vaig caure en un rapid, i caure significa que et quedes cap per aball amb el cap dins l`aigua i les cames dins del kayak....has d`intentar donar-te la volta amb un joc de caderes, o estirar molt fort una corda per desenganxart-te del kayak...potser vaig estar nomes 10 segons cap per avall pero pensava que em moria...pero a part d`aixo es molt divertit, trobo que es un esport molt bonic..

Avui fem una barbacoa al restaurant ( Silk Road) per acomiadar-nos de tothom que hem conegut aquests dies a pochara.

Diumenge finalment tornare a les muntanyes i en Nabin m`acompanyara.

De moment el viatge m`esta encantant...tot esta essent molt facil, molt bonic, molta aventura...soc molt afortunada.

divendres, 23 de març del 2012

Chitwan i Pocchara

Chitwan es un parc nacional que esta al sud de Kathmandu ( 6 hores en bus) i molts turistes van a fer excurcions en elefants o en barca per a veure "rinocerontes", cocodrils, tigres i altres animals.

Jo he tingut la sort de poder-hi anar amb el meu amic Nabin , ja que la seva mare te una caseta alla. La casa es una casa de palla i fang, amb un llit i a la mateixa habitacio un foc a terra i 4 olles. Sense labavo, sense electricitat...amb dos bufals i 3 gallines. En un poblet on totes les cases son mes o menys igual...molts nens jugant descalcos pel carrer sense esfaltar. Una vegetacio tropical, bufals i gallines caminant lliurement pels carrers...

Hem esatat dos nits en aquesta casa...Cada vespre, mentre la cosina de'n Nabin ( la Suova)ens cuinava un dalbat senzill,nosaltres feiem una mica de musica i la mare ( Sanu antie) ens feia ballar sota un cel espectacular... La mare no para de veure wisky nepali i com que no suporta veure sola quasi m'obligava a veure amb ella...practicament no l`he vist cap dia serena. Pero es un encant de dona, molt forta, amb molta personalitat i la gent l`adora.

Els feia molta gracia veure`m menjar amb les mans, ( be, amb la ma dreta, perque l`esquerra es per a netejar-se les parts quan van al lavabo) es veu que ho feia molt malament....

Vam llogar una 'tanga' ( un caball i una carrossa) i vam visitar el parc nacional.

Vam veure cocodrils, rinoceronts i elefants...pero per a mi el mes espectacular ha estat viure dos dies amb unes condicions tant diferents al que estic acostumada...i la veritat es que m`ha encantat.

Ara ja fa tres dies que soc a Pocchara. En Nabin acaba de marxar a contracor perque ha d`exercir de pare de familia i cuidar una mica el seu negoci.

Pocchara esta al nord de Kathmandu i es una ciutat que esta al costat del llac Pewa, crec que el llac mes gran de Nepal. Hem anat en barca, em fet alguna excurcioneta i cada vespre hem estat tocant al bar d`un amic seu que ens ha convidat a sopar algun dia de lo content que estava amb nosaltres, ja que li hem fet una mica de reclam per als turistes.

Ja he apres la meva primera canco nepalesa..

I dema comencare a preparar el proper trekking ( Anapurna round) que es d`uns 15 dies i surt des de Pocchara.















dimecres, 14 de març del 2012

companys de viatje

Vera i Xavi
Nabin i la seva filla susbin
Valentin,Vera, XAvi i jo
Yann i Maud pujant el Kyanjin Ri, 4.300m
Chris i Xavi el penultim dia, a Thulo Shyabru
els amos de la peace logde, a Thulo Shyabru.Ell ha escrit un llibre de com es va convertir al cristianisme quan tenia 12 anys, despres de tenir unes revelacions per la nit...
en valentin i les seves escultures
descansant a mig cami del Kyankin Ri
jo amb el super plumon de l`albert que ja es la tercera vegada que esta a nepal
Descansant a la lovely guest house a Kyankin Gompa
Nima Sherpa i Justin Bieber
Festa de cap d`any
els homes bevent rakshi
La Maia, una nena de Thulo Shyabru amb qui vam estar jugant tot un mati

fotografies del trekking


a







Ahir vaig arribar a Kathmandu amb el Xavi i ens vam instal.lar al mateix hotel on estan el Valentin i la Kelli ( prop de Thamel,al districte de Paknajol, a la "Kathmandu garden house")
Despres de 2 hores de buscar un ordinador que funcioni minimament rapid per a poder pujar les fotografies, finalment sembla que l`he trobat. Mentre es pugen els videos i les fotografies us explico una mica els 10 dies que hem passat a Langthang:


Vam sortir de Kathmandu el dissabte 3 de marc a les 7h de mati. Ens van posar darrera de tot de l`autobus, un autobus que semblava que s`hagues de trencar per la meitat en qualsevol moment. Els seients de darrera son infernals perque a cada bot que fa el cami et claves el cul en un ferro que hi ha a la cadira. 10 hores de trajecte per fer uns 100 km. Hi ha gent dreta dins l`autobus, gent dalt del sostre, gent vomitant per tot arreu....aixo si, tothom amb un somriure a la cara.

Pero a part que sembla un miracle que no ens estimbem pels barrancs , per a mi el pitjor es la pols que t`entra fins als pulmons. Quan vam arribar teniem la cara negra!

A part d`aquestes hores tant incomodes la resta dels 10 dies ha estat una meravella. Hem caminat molt, molts dies hem pujat 1000 metres de desnivell, pero ens ho hem pres amb calma. Parant per dinar en alguna caseta que ens trobavem pel cami...xino xano i sense cap pressa.

Ja el primer dia ens vam trobar a en Nima Sherpa i la Xiril Mendo, una parella de tibetans que viuen a Langthang i que venien de Shyabru bensi ( el poble on ens deixa el bus) carregant 50kg de menjar i eines per a tallar fusta. En Nima li feia molt malt l`esquena i ens va demanar si podiem ajudar-lo a carregar alguns kg. En Valentin i en Xavi van ajudar-lo a carregar unes eines de ferro pesadissimes i melmelades. I jo vaig carregar un oli per a fer messatges. A canvi ens van dir que ens acollirien a casa seva i ens donarien de menjar per el minim preu que volguessim pagar-los.

Al cap de dos dies vam arribar al poble de Lanthang i vam trobar la casa de`n Nima Sherpa.
La casa d`aquesta parella ( que tenen entre 40 i 50 anys i 7 fills) es tipica tibetana. La fusta escolpida, l`altar per resar amb la foto del dalai lama entre d`altres deus, el foc a terra per a cuinar...

MEntre la Xiril Mendo ens cuinava el millor dalbat ( arros, llenties, verduretes, carn de yak...) que he provat fins ara, les germanes de la xiril mendo miraven les fotografies de la meva camara tot encoriusides.

Quin gust estar al costat del foc!! fa molt fred a Langthang! L`endama ens vam llevar a les 8h com cada dia i la Xiril Mendo ja ens havia preparat el te tibeta ( llet de yak , te negre i altres especies). I mentrestant es va posar a cuinar una "sherpa soup" que es una sopa amb verdures i pasta que esta bonissima. Ells esmorzen aquesta sopa cada mati per a tenir energia per a carregar coses amunt i avall.

L`endama vam arribar a Kyangen Gompa, l`ultim poble del trekking de Langthang. Entre els 7 amics que erem vam llogar tota una casa per nosaltres ( ens van fer un bon tracte: habitacio gratuita i 20% de descompte en el menjar).

L`amo d`aquesta casa es en Jhandu Lama. Te la mateixa edat que jo i dos fills de 8 i 13 anys. Parla molt be l`angles i em va explicar que porta el cognom Lama perque es descendent de Lamas. Com a Lama ell tambe ha hagut d`estar resant durant 7 mesos apartat de la societat, pero ell volia tenir familia i per tant no va estar tancat 3 anys , 3 mesos , 3 setmanes i 3 dies com fan els Lames oficials( mestres espirituals budhistes)

Tothom que ens hem trobat a Langthang de mes de 30 anys no ha pogut anar a l`escola i tot i que parlen l`angles forca be, no saben llegir ni escriure.
Gracies al turisme i a les ajudes de les moltes associacions i ONG`s que hi ha al nepal ( sobretot franceses i suisses) la gent de Lanthang pot enviar els seus fills a estudiar a Kathmandu, tot i que si no tenen familia alla els han de deixar interns en una escola privada i els costa molt i molt car. ( en Jhandu em va explicar que un amic seu suis paga l`escolaritzacio d`un dels seus fills)

A Kyangen Gompa ens va nevar per la nit pero amb el sol que va fer de seguida es va fondre la neu. Vam passar dos dies preciosos, fent excurcions al glaciar i a un pic de 4.700. No hagues marxat jo....

El dia 8 , vam tornar a casa la Xiril Mendo i en Nima Sherpa perque voliem presenciar la festa de l`ultim dia del cap d`any tibeta ( el cap d`any tibeta o Lhosar com diuen ells) dura 15 dies, de lluna nova a lluna plena.

Tota la gent del poble i dels pobles del voltant es va reunir cap a les 18h a la Gompa de Langthang ( la gompa es una especie de monestir tibeta).

La Gompa estava plena fins a rebentar.Tothom assegut al terra. Les dones no es tallen el cabell i duen una trena llarga fins al terra decorada amb uns fils de colors , i un mocador al cap. Moltes noies portaven un nen penjant de l`esquena amb un mocador o amb un cistell que aguanten amb una cinta al cap. Els homes grans estaven ja borratxos de rakshi ( un lico que fan aqui molt fort). Ens van servir rakshi, te, cafe, una especie de tallarines amb suc que vam haver de mejar amb les mans, i mes tard dalbat. Tot aixo de franc! Els lames , que es distingeixen pq porten un barret blanc de llana, recitaven els seus mantres i tocaven un tambors i trompetes. Tot aixo va durar de les 18h fins a les 21h ( asseguts uns a sobre dels altres, de lo plena que estava la sala). Despres es van posar a cantar, primer els homes, despres les dones...i despres els lames van iniciar una dansa en cercle que va acabar involucrant tota la sala.
La veritat es que els occidentals que estavem dins de la gompa estavem amb la boca oberta. LA Xiril Mendo ens va agafar a mi i a la Vera i ens va fer entrar dins la rotllana. No vaig acabar d`entendre com havia de moure els peus, i encara menys em vaig atrevir a cantar...

Ara soc a Kathmandu, per sort ha plogut durant la nit i no hi ha tanta pols...pero estava tant be a les muntanyes que probablement tornare a fer un altre trekking...

Aquests dies he de quedar amb en Johannes, un austriac de 60 anys, historiador de la cultura xinesa , que esta a Kathmandu esperant que li donin una visa per a poder entrar al Tibet. Vol gravar una musica que fins ara s`ha mantingut secreta a la resta del mon. Fa 10 anys va anar a estudiar xines i tibeta a Lhasa i va coneixer a uns monjos i els va convencer que li deixessin gravar aquesta musica que s`ha transmes oralment. Ell creu que aquesta musica pot tenir sortida comercial a occident i aixo podria ajudar a donar mes veu a la gent del Tibet...

Potser tinc l`oportunitat d`entrar al Tibet amb en Johannes i coneixer jo tambe aquesta musica secreta....

dilluns, 12 de març del 2012

trekking a langthang



Estic al final del trekking amb el Xavi, el meu vei de Barcelona que casualment me`l vaig trobar a l`ascensor i a part del "bon dia" o "bona nit" de torn em va dir que viatjava cap a Kathmandu dos dies despres de mi.

Duem una hora aqui mirant pagines per fer temps per a que es pugin les fotografies al dropbox. Es el millor locutori que m`he trobat al Nepal i es el ultim poble on arriba l`autobus infernal. ( 72km en 10 hores per una pista com la que uneix el refugi de Lluis Estasen i Saldes.) Ens va agradar tant que dema la repetirem. Potser ens animem a pujar a dalt de l`autobus, que com a minim en Xavi podra fumar, i el nostre amic Valentin ens ho va recomenar.

Queden 10 minuts per carregar.

La Vera ha decidit marxar a Kathmandu abans per a fer un curs de 10 dies intensiu de meditacio Vipassana. I el Valentin( un noi belga que hem conegut durant el trekking) tambe ha marxat abans per anar a recollir la seva parella que surt del curs de vipassana.

aqui podeu veure unes fotografies del trekking. En elles hi podeu veure els nostres companys ( Vera, Xavi, Valentin, Maud, Yann i Chris)

dijous, 1 de març del 2012

Swuayambhu



El Temple de Swayambhu es un dels mes famosos a Kathmandu (tambe es conegut com Monkey temple perque esta ple de micos). L`hotel on ens estem esta a 5 minuts. El temple es molt visitat per monjos Tibetans, buddhistes i monjes Newar de Kathmandu. La gent que viu en el barri de Swayambhu va cada mati a les 7h a adorar el seu deu. Des del temple es veuen unes vistes spectaculars de Kathmandu.




Aqui podeu veure unes quantes fotografies del temple:
pujant les infinites escales cap a swayambu
pujant
vistes de Kathmandu
nen
estupa

Aquesta es la familia del nostre amic Rajendra, la seva mare i les seves dues germanes son tibetanes casades amb nepalesos. Cada dia del mon el passen de sol a sol a Swayambhu venent les seves joies.
Aqui podeu veure el Rajendra i la seva avia. Avui han d`operar a l`avia de catarates, a veure si tenen sort.
I aquestes son unes dones indies de turisme pel Nepal.