Trekking al camp base de l`Annapurna.

Acabo de tornar d`un trekking de 10 dies al camp base de l`Annapurna. Finalment en Nabin ha pogut venir.
Hem tingut un temps molt monzonic ( pels matins bon temps i a partir de migdia pluja torrencial , granit, o nevades molt fortes quan erem per sobre els 3.500).

El tercer dia ens va enganxar la pluja de ple i vam haver de caminar 3 hores mes fins a la seguent "lodge". Completament xops ( com si ens haguessim tirat al riu vestits) i sense roba seca de recanvi perque l`aigua havia traspassat la motxilla...sort que al cap de 3 hores d`arribar van encendre una estufeta de gas i vam poder secar-nos una mica. Els altres dies vam arribar sempre abans que comences a ploure o nevar..
Practicament no hi ha cap tram pla...la inclinacio de pujada i de baixada es molt forta, mai havia pujat i baixat tantes escales...Hi ha dies que has de baixar 500 metres per despres tornar-los a pujar. I veus el poble on has d`arribar i sembla que hi podries llencar un roc...
Vam sortir el dia 1 des de Phedi ( 1.130 metres) i vam arribar el dia 5 a l`Annapurna base camp ( 4130m).
Podriem haver pujat en quatres dies pero vam decidir dormir una nit al Machapuchare base camp ( 3.700m) i passar un dia sencer a l`Annapurna base camp.
La vista des de l`Annapurna base camp es impressionant ( veus uns quants pics de 6000, 7000 i 8000 metres i semblen que els puguis escalar en uns 20 minutets de lo aprop que semblen estar...).
Gracies a la pluja els matins eren molt clars i l`olor de les plantes espectacular...
Pero com sempre el que mes m`agrada d`aquestes excurcions es la gent que coneixes pel cami. El 4rt dia vaig coneixer en Mico ( un frances que viu a California i esta esperant un fill) i la Dasha ( una russa de la Siberia que fa de guia turistic per a russos a la India). En Mico viatjava amb un porter, en Nima. Aixi doncs des del 4rt dia vam ser un grup de 5 forca heterogenic i divertit.
El dia 7, despres de passar-nos 3 hores en unes aigues termals al costat d`un riu celebrant l`amistat amb un pastis de poma, ens vam separar i cadascu va anar per un cami diferent cap a Pokhara.
En Nabin i jo ens vam encaminar cap a Gandruk ( un poblet a 1940m) on la majoria del poble no viu del turisme  com en els altres pobles per on hem passat, sino de l`agricultura.
Pero a mig cami vam coneixer una familia amb dos fills petits que ens va convidar a fer un te....despres de saber que no tenia fills i que era profe de mates em van intentar donar en adopcio el seu fill. Em van ensenyar les notes que treia a l`escola perque veies que era un bon estudiant.. En Nabin em traduia el que deia la mare i segons ell ho deia molt seriosament...Vaig estar pensant en aquest nen tota la resta del dia...
Gandruk es un poblet precios des d`on es veu encara el Machapuchare ( Fish Tale en angles , perque te forma de cua de peix). Vam dormir en un alberg al costat d`un monestir budista i justament vam arribar el segon dia d`una puja ( cerimonia del budisme tibeta) de tres dies seguits que fan un cop a l`any en aquest poblet.
L`endama al mati vaig decidir quedar-me un dia mes en el poblet per poder-m`hi passejar i per poder assistir unes hores a la puja. En Nabin va tornar cap a Kathmandu.
Em vaig estar 3 hores escoltant els cantics-mantres dels 6 monjos.. A part de recitar els mantres cadascu toca un instrument ( trompetes, campanes, tambors...)Em feia molta gracia que els sones el mobil a mitja cerimonia i l`agafessin com si res, o que enviessin un sms mentre cantaven o que es posessin a parlar amb la gent que estava assistint a la puja de tant en tant....Els turistes entraven, feien una foto o un video i marxaven...
A mitja part em van oferir te i crispetes i dos monjos ( els mes joves i que sabien parlar angles) van venir a parlar amb mi. Els va fer gracia que estes tanta estona seguint la puja....i em van demanar el mobil i el facebook!!!!Fa un moment m`acaba de trucar un d`ells ( l`Amrit) per a quedar aquest vespre. Te 24 anys i viu a Pockhara. Els seus pares son els amos del monestir de Gandruk. ( ell es monjo perque el seu pare es monjo, i el seu fill tambe ho sera). Els fa molta il.lusio parlar amb mi...i encara no se ben be quines intencions tenen... a vegades em semblava que estaven flirtejant, quina gracia!!!
Ara entenc perque la filla de la mestressa del meu hotel es pintava tant cada vegada que anava al monestir...jo pensava "pero si no hi ha cap noi , tot son noies les que assisteixen  a la puja!!!".
Ara ho entenc tot.....

L`ultim dia vaig caminar amb tres espanyols que feien el trekking amb un viatge organitzat de 15 dies ( una noia de bilbao , un noi de sant sebastia i un altre de madrid....) molt macos.