dijous, 29 de març del 2012

explorant nepal desdel riu!







Mentre esperava que en Nabin decidis si podia venir a fer una ruta amb mi vaig coneixer a tres doctors islandesos que estan viatjant per nepal pels rius, amb kayaks. Resulta que l`amo del restaurant on sempre em conviden a sopar a canvi de cantar algunes canconetes tambe es amic dels islandesos i just els vaig coneixer fa 4 dies quan tornaven d`una ruta amb kayak. Em van convidar a anar amb ells a la seguent ruta i m`ho van pintar tant be que m`hi vaig apuntar. Ahir vam tornar a Pokhara despres de passar 3 dies i dos nits per el riu Margshiandi, famos per tenir els rapids mes dificils de fer en kayak del nepal. Jo anava en una especie de canoa inflable amb un guia. En total erem 7: els tres islandesos i jo, i tres nepalis que feien de guies: el Lama, en Subas i en Shanu. Pero mes que guies son bons amics dels islandesos perque el Lama fa anys que treballa com a instructor de Kayak a Islandia.
He estat espectacular, fluir amb el riu, jugar amb els remolins, les onades....hem vist tota mena d`ocells, i abans que se n`anes el sol acampavem al costat del riu i negociavem amb la gent del poble del costat perque ens cuines un dalbat i un te per sopar i ens donessin una mica de fusta per a fer un foc. Al poble on vam anar era la primera vegada que es trobaven amb aquesta situacio d`haver de cuinar menjar per una gent. No sabien ben be que cobrar-nos... Quan van saber que hi havia tres metges entre nosaltres ens van portar a una nena bebe que tenia un problema de diarrea i infeccions a la pell. Els islandesos, despres d`examinar-la, li van haver d`explicar a la mare ( que tenia 17 anys) que encara que la nena no volgues veure li havien de donar aigua molt sovint...Es veu que a Asia la causa mes important de mort infantil es per deshidratacio. Els nens tenen diarrees i els pares no saben que es important anar hidratantlos...TAbme li van donar antibiotics i segurament la nena es recuperara. Despres d`aqusta visita van seguir d`altres pacients...cada vegada que apareixiem pel poble venia algu nou amb algun mal...

El segon dia em van deixar provar el kayak, i vaig ensortir-me`n prou be...nomes vaig caure en un rapid, i caure significa que et quedes cap per aball amb el cap dins l`aigua i les cames dins del kayak....has d`intentar donar-te la volta amb un joc de caderes, o estirar molt fort una corda per desenganxart-te del kayak...potser vaig estar nomes 10 segons cap per avall pero pensava que em moria...pero a part d`aixo es molt divertit, trobo que es un esport molt bonic..

Avui fem una barbacoa al restaurant ( Silk Road) per acomiadar-nos de tothom que hem conegut aquests dies a pochara.

Diumenge finalment tornare a les muntanyes i en Nabin m`acompanyara.

De moment el viatge m`esta encantant...tot esta essent molt facil, molt bonic, molta aventura...soc molt afortunada.

7 comentaris:

  1. Nena, què aventurera!!!
    I quina por lo del kayak! Jo no em torno a pujar, fijo...
    Espero que la bebita es curi, quina peneta m'ha fet...
    Besitos!
    Monique.

    ResponElimina
  2. per cert..la camara se`m va mullar tot i que estava en una "dry bag" i no vaig poder fer gaires fotografies...ara ja funciona altra vegada.

    ResponElimina
  3. l'ou yeah, sista!
    com m'agradaria ser ara mateix ací amb tu, endut avall per aquests ràpids, i deixant-me portar per aquestes exòtiques corrents, sense presses...

    gràcies per compartir-ho. mola saber per capítols les teves aventures.

    ganes de veure les noves del següent trekking per l'himalaya!
    besades a patades del teu broda.
    j.o.

    ResponElimina
  4. Titi, titi pero quin super aventura!! M'estas entretenint tot el viatge a Calanda en bus. No he pogut parar de llegir. M'estas emocionant! Quina sort! Quin testimoni tan valuos! Endavant! Viu i escriu, q aqui hem obert una finestreta al nepal i anirem seguint les teves peripecies.
    Un petonas preciosa de part dels titoles Canals.

    ResponElimina
  5. M'encanta seguir el teu bloc, admiro el teu coratge i em trasbalso amb l'emoció que traspuen les teves lletres, imatges i sons. No defalleixis i viu-te!

    ResponElimina
  6. Albeeeert! Crec que ets l`Albert Cugat, pero m`heu de posar el cognom perque tambe podries ser l`Albert SAurina o l`Albert Castellet. Tots tres sou fantastics i us trobo a faltar! Gracies per les teves linies, m`animen a seguir escrivint el blog...soc molt mala escriptora i a vegades em fa vergonya i tot. molts petons!

    ResponElimina
  7. que no et fagi vergonya, que som molts els seguidors que et llegim i disfrutem de les teves aventures!!
    m'alegro molt que ho estiguis pasant tan bé i aprofitant tant cada día...olé!!!
    Un petonàs ben fort i segueix així!! :D

    Helena

    ResponElimina