fotografies del trekking

a

Ahir vaig arribar a Kathmandu amb el Xavi i ens vam instal.lar al mateix hotel on estan el Valentin i la Kelli ( prop de Thamel,al districte de Paknajol, a la "Kathmandu garden house")
Despres de 2 hores de buscar un ordinador que funcioni minimament rapid per a poder pujar les fotografies, finalment sembla que l`he trobat. Mentre es pugen els videos i les fotografies us explico una mica els 10 dies que hem passat a Langthang:


Vam sortir de Kathmandu el dissabte 3 de marc a les 7h de mati. Ens van posar darrera de tot de l`autobus, un autobus que semblava que s`hagues de trencar per la meitat en qualsevol moment. Els seients de darrera son infernals perque a cada bot que fa el cami et claves el cul en un ferro que hi ha a la cadira. 10 hores de trajecte per fer uns 100 km. Hi ha gent dreta dins l`autobus, gent dalt del sostre, gent vomitant per tot arreu....aixo si, tothom amb un somriure a la cara.

Pero a part que sembla un miracle que no ens estimbem pels barrancs , per a mi el pitjor es la pols que t`entra fins als pulmons. Quan vam arribar teniem la cara negra!

A part d`aquestes hores tant incomodes la resta dels 10 dies ha estat una meravella. Hem caminat molt, molts dies hem pujat 1000 metres de desnivell, pero ens ho hem pres amb calma. Parant per dinar en alguna caseta que ens trobavem pel cami...xino xano i sense cap pressa.

Ja el primer dia ens vam trobar a en Nima Sherpa i la Xiril Mendo, una parella de tibetans que viuen a Langthang i que venien de Shyabru bensi ( el poble on ens deixa el bus) carregant 50kg de menjar i eines per a tallar fusta. En Nima li feia molt malt l`esquena i ens va demanar si podiem ajudar-lo a carregar alguns kg. En Valentin i en Xavi van ajudar-lo a carregar unes eines de ferro pesadissimes i melmelades. I jo vaig carregar un oli per a fer messatges. A canvi ens van dir que ens acollirien a casa seva i ens donarien de menjar per el minim preu que volguessim pagar-los.

Al cap de dos dies vam arribar al poble de Lanthang i vam trobar la casa de`n Nima Sherpa.
La casa d`aquesta parella ( que tenen entre 40 i 50 anys i 7 fills) es tipica tibetana. La fusta escolpida, l`altar per resar amb la foto del dalai lama entre d`altres deus, el foc a terra per a cuinar...

MEntre la Xiril Mendo ens cuinava el millor dalbat ( arros, llenties, verduretes, carn de yak...) que he provat fins ara, les germanes de la xiril mendo miraven les fotografies de la meva camara tot encoriusides.

Quin gust estar al costat del foc!! fa molt fred a Langthang! L`endama ens vam llevar a les 8h com cada dia i la Xiril Mendo ja ens havia preparat el te tibeta ( llet de yak , te negre i altres especies). I mentrestant es va posar a cuinar una "sherpa soup" que es una sopa amb verdures i pasta que esta bonissima. Ells esmorzen aquesta sopa cada mati per a tenir energia per a carregar coses amunt i avall.

L`endama vam arribar a Kyangen Gompa, l`ultim poble del trekking de Langthang. Entre els 7 amics que erem vam llogar tota una casa per nosaltres ( ens van fer un bon tracte: habitacio gratuita i 20% de descompte en el menjar).

L`amo d`aquesta casa es en Jhandu Lama. Te la mateixa edat que jo i dos fills de 8 i 13 anys. Parla molt be l`angles i em va explicar que porta el cognom Lama perque es descendent de Lamas. Com a Lama ell tambe ha hagut d`estar resant durant 7 mesos apartat de la societat, pero ell volia tenir familia i per tant no va estar tancat 3 anys , 3 mesos , 3 setmanes i 3 dies com fan els Lames oficials( mestres espirituals budhistes)

Tothom que ens hem trobat a Langthang de mes de 30 anys no ha pogut anar a l`escola i tot i que parlen l`angles forca be, no saben llegir ni escriure.
Gracies al turisme i a les ajudes de les moltes associacions i ONG`s que hi ha al nepal ( sobretot franceses i suisses) la gent de Lanthang pot enviar els seus fills a estudiar a Kathmandu, tot i que si no tenen familia alla els han de deixar interns en una escola privada i els costa molt i molt car. ( en Jhandu em va explicar que un amic seu suis paga l`escolaritzacio d`un dels seus fills)

A Kyangen Gompa ens va nevar per la nit pero amb el sol que va fer de seguida es va fondre la neu. Vam passar dos dies preciosos, fent excurcions al glaciar i a un pic de 4.700. No hagues marxat jo....

El dia 8 , vam tornar a casa la Xiril Mendo i en Nima Sherpa perque voliem presenciar la festa de l`ultim dia del cap d`any tibeta ( el cap d`any tibeta o Lhosar com diuen ells) dura 15 dies, de lluna nova a lluna plena.

Tota la gent del poble i dels pobles del voltant es va reunir cap a les 18h a la Gompa de Langthang ( la gompa es una especie de monestir tibeta).

La Gompa estava plena fins a rebentar.Tothom assegut al terra. Les dones no es tallen el cabell i duen una trena llarga fins al terra decorada amb uns fils de colors , i un mocador al cap. Moltes noies portaven un nen penjant de l`esquena amb un mocador o amb un cistell que aguanten amb una cinta al cap. Els homes grans estaven ja borratxos de rakshi ( un lico que fan aqui molt fort). Ens van servir rakshi, te, cafe, una especie de tallarines amb suc que vam haver de mejar amb les mans, i mes tard dalbat. Tot aixo de franc! Els lames , que es distingeixen pq porten un barret blanc de llana, recitaven els seus mantres i tocaven un tambors i trompetes. Tot aixo va durar de les 18h fins a les 21h ( asseguts uns a sobre dels altres, de lo plena que estava la sala). Despres es van posar a cantar, primer els homes, despres les dones...i despres els lames van iniciar una dansa en cercle que va acabar involucrant tota la sala.
La veritat es que els occidentals que estavem dins de la gompa estavem amb la boca oberta. LA Xiril Mendo ens va agafar a mi i a la Vera i ens va fer entrar dins la rotllana. No vaig acabar d`entendre com havia de moure els peus, i encara menys em vaig atrevir a cantar...

Ara soc a Kathmandu, per sort ha plogut durant la nit i no hi ha tanta pols...pero estava tant be a les muntanyes que probablement tornare a fer un altre trekking...

Aquests dies he de quedar amb en Johannes, un austriac de 60 anys, historiador de la cultura xinesa , que esta a Kathmandu esperant que li donin una visa per a poder entrar al Tibet. Vol gravar una musica que fins ara s`ha mantingut secreta a la resta del mon. Fa 10 anys va anar a estudiar xines i tibeta a Lhasa i va coneixer a uns monjos i els va convencer que li deixessin gravar aquesta musica que s`ha transmes oralment. Ell creu que aquesta musica pot tenir sortida comercial a occident i aixo podria ajudar a donar mes veu a la gent del Tibet...

Potser tinc l`oportunitat d`entrar al Tibet amb en Johannes i coneixer jo tambe aquesta musica secreta....