Una visita a la UCI

Com si no n`hagues tingut prou amb els 10 dies d`estar enclaustrada al Vipassana, acabo de tornar de passar tres dies i dues nits a la UCI. 

Crec que va ser per una aigua de l`aixeta que vaig beure pensant que era aigua mineral...pero podria ser qualsevol altra cosa , perque despres de dos mesos al nepal he baixat molt la guardia.

El cas es que fa 4 dies vaig comencar a tenir diarrea i per la nit vaig tenir febres de 39 que no baixaven ...
el meu estomac no retenia res, ni tant sols l`aigua. Vaig perdre tant de liquid i estava tant debil que quan vaig arribar a l`hospital es van espantar. La meva presio estava molt baixa i despres d`injectarme no se quantes coses no va pujar. I em van enviar cap a la UCI.

Per sort la germana de`n Nabin es infermera i treballa a l`hospital on vaig estar. La pobre ha dormit compartint llit amb una altra infermera les dues nits que he estat ingressada. Per llei, sempre ha d`haver algun familiar, amic o conegut dins de l`hospital quan un malalt esta ingressat a la UCI.

Ha estat un suplici. M`han injectat una quantitat inhumana de medicines per les venes. Sempre connectada a les maquines. No em deixaven aixecar per anar al labavo..Al meu costat s`ha mort un home i han passat uns quants malalts que estaven molt pijtor que jo i com que la UCI es tant cara aqui, els familiars decideixen dur a casa el pacient si veuen que no hi ha gaires possibilitats de recuperacio.
He passat per les mans de 8 infermeres diferents. ( perque tambe hi havia estudiants d`infermeria fent practiques)  Totes eren molt joves  i arribaven a treballar amb un look molt modern : texans arrapats i semarreta, quasi totes amb els auriculars a les orelles, els cabells llarguissims, brillants  i negres, els ulls aquests tant bonics que tenen aixinats, pintats ( nomes el contorn de negre)... Son molt guapes les dones al nepal, molt petites de mida, pero molt guapes.
Pero malauradament totes parlaven un angles molt basic, aixi que no hem pogut intercanviar gaires paraules.
Com que ni elles ni els doctors parlaven gaire angles, no m`han explicat practicament res...em sentia totalement venuda...el segon dia els demanava que deixessin d`injectar-me mes coses, que la meva sang explotaria...elles es limitaven a riure.
Com que no tenia mobil ni llibre ni musica, m`he limitat a observar la vida dins de la UCI.
Estic molt contenta de no ser infermera. Quin treball mes dur! Pero tambe es veritat que es un treball molt bonic, estic segura que el Karma de totes aquestes dones deu ser dels mes elevats. Si no s`il.luminen en aquesta vida  , segur que a la propera.
Aquest mati despres de pagar 26000 rupies de despeses de l`hospital, que son uns 243 euros, m`han deixat marxar. Encara em sento molt debil , l`estomac no acaba de funcionar molt be, i tinc tot el cos i la cara una mica inflada, potser perque m`han posat mes de 20 litres entre suerum i antibiotics i medicines varies per la vena...

He sobreviscut al curs de Vipassana

 El centre de vipassana esta a les afores de Kathmandu. Es un lloc privilegiat, amb unes vistes precioses a la muntanya, sense contaminacio sonora ni luminica....nomes soroll d`ocells, i amb micos salvatges per tot arreu. Aquesta era una de les diversions de les poques hores lliures que teniem, mirar els micos com saltaven de branca en branca per menjar les mores dels arbres.

Durant 10 dies 60 dones i 60 homes , separats en diferents edificis, hem dut una vida de monjos de clausura ( vot de silenci, de castedat, sense mobils, llibres, musica...) i hem meditat 10 hores al dia. De 4.30h del mati a 9.30h de la nit un treball practicament continu amb algunes hores per descansar.
Entre les dones hi havia 30 dones nepalis ( des de 17 anys fins a 80) i 30 dones occidentals ( la majoria de 22 a 30 anys). Vivint juntes en silenci, dormint en habitacions de 15 llits, amb una dutxa i dos labavos per a totes 15.
Interessant....

Noble silenci vol dir que no pots tenir cap tipus de cominucacio, verbal o no verbal.Realment es imprescindible per a poder  entrar completament en la tecnica de vipassana.

Mantenir el silenci  no ha estat dificil. La  part mes dura en diferencia per mi i per tothom ha estat seure 10 hores al dia practicant la tecnica.

El treball sembla molt senzill:
Els primers 3 dies estas les 10 hores observant les sensacions que tens a les fosses nassals , sensacions de fred o de calor, si l`aire entre per una fossa o per l`altre, el pessigolleig que sents a la pell, qualsevol sensacio...durant 3 dies aquest es l`unic treball. Si treballes dur vas notant com la ment es va centrant , calmant, cada vegada pots estar mes temps segu;it concentrat en la respiracio, cada vegada tens mes sensacions, aguditzes la ment. Aquesta part no es vipassana, es diu ANAPANA.

El quart dia la ment ja esta mes calmada, mes quieta, mes esmolada. I el quart dia aprenem la tecnica de VIPASSANA: Aprendre a dur a la consciencia les sensacions del cos des del cap fins als dits dels peus.
Al principi pots observar molt poques sensacions ( en moltes parts del cos no sents practicament res) i pot ser molt frustrant. En canvi en altres parts del cos ( especialment en els genolls) sents un dolor molt agut despres de poca estona de seure. Pero el treball no consisteix nomes en aguditzar la ment i aprendre a reconeixer totes les sensacions que tens en cada centimetre del teu cos sino a observar-les sense reaccionar a elles.
Observar el dolor i no reaccionar amb aversio, simplement reconeixe`l. Realment experimentes que quan reacciones al dolor , multipliques el dolor. Quan  simplement l`observes sense afegir cap judici mental, el dolor es suavitza.
Observar el pessigolleig agradable que tambe pots sentir al cap d`unes hores sense enganxar-se a la sensacio. Sense frustrar-se quan la propera vegada que seus, ja no el sents.
Un treball de purificar la ment per a deslliurar-se del patiment.

El treball i les explicacions del mestre Goenka m`han convencut molt. pero mantenir-se constant en la practica sera dificil.
Dema comenca un curs de ANAPANA per a nens de 6 a 14 anys, un curs de 3 dies. Anire a ajudar de voluntaria a la cuina. Estic molt encorusida per veure com enfoquen el curs per a aquests nens. Diuen que es increible, que funciona molt be. Ja us explicare.

Aqui envio un link que ens van posar l`ultim dia sobre l`experiencia del vipassana en algunes presons de la India. Molt recomanable! Esta en angles, en 4 capitols.

http://www.youtube.com/watch?v=ZEPaacnLyDs

Adeu Pockhara

Mico, tais, mare ,  Roni, Punam i Maya 

 Maya i la seva amiga...quina noia mes dolca la Maya!!

Lalid i Anju, els amos del restaurant Silk Road, que em convidaven quasi cada dia a sopar! 

 La Li i els seus tres fills ( el fill gran que no recordo com es diu, la Roni i la Gali ). Sempre sopen dalbhat al bar de la mare de la Maya i la Punam. Quins nens mes espavilats. No van a escola perque la seva mare es escriptora i viatja per Asia des de fa 4 anys, pero saben mes idiomes, mes historia i mes matematiques que els altres nens de la seva edat...
La Li es d`Israel i esta sortint amb en Shanu ( un noiet de 24 anys que es dedica a portar els turistes a fer Kayak i rafting). En Shanu  ha guanyat totes les competicions de Kayak de diferents estils de Nepal i India des que va comencar fa 5 anys. 

 En Subhas, me'l vaig trobar a la parada d`autobus anant cap a Kathmandu, tambe es del mon del kayak, i d`aqui 2 setmanes anira a treballar com a guia de kayak i rafting a Islandia per 3 mesos!
Nomes te 19 anys ....aquest noi ha fet molta sort coneguent els doctors islandesos...

El carrer comercial de Pokhara, amb la muntanya Machapuchare al fons...despres de tants dies de pluja el cel estava molt clar i es veien les muntanyes de l`himalaya impressionants...

vipassana

Dema passat comencare un curs de 10 dies per aprendre una tecnica de meditacio, Vipassana.

Aquests cursos es fant a tot arreu del mon, n`hi ha un a Santa Maria de Palautordera ( a 1 hora i mitja de Barcelona). Tots els cursos de 10 dies de Vipassana son exactament iguals perque la tecnica l`aprens a traves d`un video o uns audios on et parla directament el mestre Goenka.  No se per a quina rao el mestre Goenka va decidir que nomes ell podia traspassar la tecnica....

Aquesta tecnica de meditacio,aparentment molt senzilla , representa que es remonta al temps de Budha. Pero no esta lligada a cap religio, doncs Budha no va ensenyar cap religio sino el cami cap a la lliberacio, que es universal.

Aquest es el link de la pagina oficial de Vipassana.

http://www.dhamma.org/

Espero no morir en l`intent, doncs un cop entres al centre et requisen el mobil i no pots llegir ni escoltar musica ni comunicar-te amb la resta dels assistents.... Es un viatge cap a l`interior d'un mateix....

Aquests dos mesos anteriors ha estat un continu de coneixer gent , d`anar amunt i avall, un no parar....Practicament no he estat ni un moment sola.....

Aixo sera un gran contrast, i he de reconeixer que em fa respete.... Pero tinc uns quants amics que han fet aquest curs i ja abans de marxar de viatge tenia decidit fer-lo. Aqui a Nepal ja he conegut a 6 persones que han fet el curs mentre estaven de viatge, entre ells la meva companya de viatge, la Vera. Tothom esta molt content de l`experiencia.

Ja us explicare com surto, si es que hi ha alguna cosa a explicar....

mes fotografies del trekking

Us recomano que mireu el blog del Mico ( el frances que vaig coneixer al camp base de l`Annapurna). Les panoramiques que fa ell son molt mes xules que les meves fotografies. Si mireu a partir del dia 4-5-2012, que de fet es el dia 5 d`abril del 2012....

http://fromagenepal.blogspot.com/

em compara amb en Clint Eastwod a la peli  " The outlaw Jose Wales"...no l`he vist...

Trekking al camp base de l`Annapurna.

Acabo de tornar d`un trekking de 10 dies al camp base de l`Annapurna. Finalment en Nabin ha pogut venir.
Hem tingut un temps molt monzonic ( pels matins bon temps i a partir de migdia pluja torrencial , granit, o nevades molt fortes quan erem per sobre els 3.500).

El tercer dia ens va enganxar la pluja de ple i vam haver de caminar 3 hores mes fins a la seguent "lodge". Completament xops ( com si ens haguessim tirat al riu vestits) i sense roba seca de recanvi perque l`aigua havia traspassat la motxilla...sort que al cap de 3 hores d`arribar van encendre una estufeta de gas i vam poder secar-nos una mica. Els altres dies vam arribar sempre abans que comences a ploure o nevar..
Practicament no hi ha cap tram pla...la inclinacio de pujada i de baixada es molt forta, mai havia pujat i baixat tantes escales...Hi ha dies que has de baixar 500 metres per despres tornar-los a pujar. I veus el poble on has d`arribar i sembla que hi podries llencar un roc...
Vam sortir el dia 1 des de Phedi ( 1.130 metres) i vam arribar el dia 5 a l`Annapurna base camp ( 4130m).
Podriem haver pujat en quatres dies pero vam decidir dormir una nit al Machapuchare base camp ( 3.700m) i passar un dia sencer a l`Annapurna base camp.
La vista des de l`Annapurna base camp es impressionant ( veus uns quants pics de 6000, 7000 i 8000 metres i semblen que els puguis escalar en uns 20 minutets de lo aprop que semblen estar...).
Gracies a la pluja els matins eren molt clars i l`olor de les plantes espectacular...
Pero com sempre el que mes m`agrada d`aquestes excurcions es la gent que coneixes pel cami. El 4rt dia vaig coneixer en Mico ( un frances que viu a California i esta esperant un fill) i la Dasha ( una russa de la Siberia que fa de guia turistic per a russos a la India). En Mico viatjava amb un porter, en Nima. Aixi doncs des del 4rt dia vam ser un grup de 5 forca heterogenic i divertit.
El dia 7, despres de passar-nos 3 hores en unes aigues termals al costat d`un riu celebrant l`amistat amb un pastis de poma, ens vam separar i cadascu va anar per un cami diferent cap a Pokhara.
En Nabin i jo ens vam encaminar cap a Gandruk ( un poblet a 1940m) on la majoria del poble no viu del turisme  com en els altres pobles per on hem passat, sino de l`agricultura.
Pero a mig cami vam coneixer una familia amb dos fills petits que ens va convidar a fer un te....despres de saber que no tenia fills i que era profe de mates em van intentar donar en adopcio el seu fill. Em van ensenyar les notes que treia a l`escola perque veies que era un bon estudiant.. En Nabin em traduia el que deia la mare i segons ell ho deia molt seriosament...Vaig estar pensant en aquest nen tota la resta del dia...
Gandruk es un poblet precios des d`on es veu encara el Machapuchare ( Fish Tale en angles , perque te forma de cua de peix). Vam dormir en un alberg al costat d`un monestir budista i justament vam arribar el segon dia d`una puja ( cerimonia del budisme tibeta) de tres dies seguits que fan un cop a l`any en aquest poblet.
L`endama al mati vaig decidir quedar-me un dia mes en el poblet per poder-m`hi passejar i per poder assistir unes hores a la puja. En Nabin va tornar cap a Kathmandu.
Em vaig estar 3 hores escoltant els cantics-mantres dels 6 monjos.. A part de recitar els mantres cadascu toca un instrument ( trompetes, campanes, tambors...)Em feia molta gracia que els sones el mobil a mitja cerimonia i l`agafessin com si res, o que enviessin un sms mentre cantaven o que es posessin a parlar amb la gent que estava assistint a la puja de tant en tant....Els turistes entraven, feien una foto o un video i marxaven...
A mitja part em van oferir te i crispetes i dos monjos ( els mes joves i que sabien parlar angles) van venir a parlar amb mi. Els va fer gracia que estes tanta estona seguint la puja....i em van demanar el mobil i el facebook!!!!Fa un moment m`acaba de trucar un d`ells ( l`Amrit) per a quedar aquest vespre. Te 24 anys i viu a Pockhara. Els seus pares son els amos del monestir de Gandruk. ( ell es monjo perque el seu pare es monjo, i el seu fill tambe ho sera). Els fa molta il.lusio parlar amb mi...i encara no se ben be quines intencions tenen... a vegades em semblava que estaven flirtejant, quina gracia!!!
Ara entenc perque la filla de la mestressa del meu hotel es pintava tant cada vegada que anava al monestir...jo pensava "pero si no hi ha cap noi , tot son noies les que assisteixen  a la puja!!!".
Ara ho entenc tot.....

L`ultim dia vaig caminar amb tres espanyols que feien el trekking amb un viatge organitzat de 15 dies ( una noia de bilbao , un noi de sant sebastia i un altre de madrid....) molt macos.