Aquests gossos ocupaven l'unica ombra que hi havia en una platja de 5 km...
Aixi com a nosaltres ens sorpren que es banyin vestits, a ells els sorpren que anem amb viquini i la nostra pell clara. Sovint ens demanaven permis per a fotografiar-nos.
El bar del sea rock, on passavem la major part dels vespres
Fa gairebe un mes que no escric.... Des que vaig marxar de Mumbai , vaig estar molt debil i amb molts mals de panxa fins que gracies a la Bel vaig descobrir que tenia un parasit als budells. Despres de 10 dies mig viva mig morta, vaig aconseguir matar-lo.
La Bel, una molt bona amiga de Barcelona, ha estat la meva companya de viatge durant dues setmanes.
El dia 15 de maig la vaig anar a buscar a Pune, i juntes vam agafar un `sleeping bus` de 12 hores cap a Goa.
Goa era un dels pocs llocs de la India que no tenia previst anar, perque m`havien dit que es un lloc molt turistic de platja i que tenia poc de l`autentica India...pero em venia molt de gust platja i com que no estava molt fina em va semblar un bon lloc per a relaxar-se sense tenir tot el dia els indis al damunt intentant vendre`t el que sigui... I la veritat es que vam trobar la tranquil.litat, pero tambe la festa i una India mes autentica impossible!!!!!!!! oi , Bel?
Ens vam instal.lar en una caseta al costat de la platja, a la platja d`Anjuna . Anjuna es una de les platges que te fama de mes festa per la nit. Pero aquesta epoca es el final de la `season`. Aixo vol dir que practicament no hi havia turistes i que desmonten tots els xiringuitos de prop la platja i emboliquen amb plastics els restaurants i botigues de segona linia de mar abans que arribin les plujes torrencials...Tot i aixi de festa no en faltava....des de les 16h de la tarda la musica trans comencava a ressonar per tots els `xininguitos` de l`"Anjuna beach".
Feia calor, uns 38 graus de mitja...durant el dia nomes es podia estar al costat del mar, amb la brisa....i moure`s caminant pel sol es un suicidi. Aixi que vam llogar una moto per explorar els voltants...
El tercer dia d`estar a Goa vam passar per un bar, el Searock, on casualment tocaven uns musics ( free jazz, algunes cancons de pinkfloyd , miles davis...una barreja...). Finalment bona musica despres d`estar 3 dies seguits sentint `musica trans a un volum exageradament alt` a la platja!!
Ens vam quedar a sentir el concert i despres vam estar fent unes birres amb els musics, que eren tots de Goa.
El dia seguent vaig estar tocant amb ells en un altre concert...i des d`aleshores vaig estar tots els dies tocant i sortint amb ells per la nit...
Son una gent molt maca, una colla gran de gent que es passa el dia junts...sense fer gran cosa. Son dels voltants d`Anjuna beach pero durant la `season` lloguen una guesthouse i viuen tots junts. Pero no saben viure sense estar drogats...aixi que des que es lleven fins que se`n van al llit estan consumint tot tipus de droga ( coca, acid, herba...). Tenen entre 21 anys i 45, i cap d`ells esta casat. Nomes hi ha dos noies al grup i son les novies de membres del grup.
Vaig fer bastanta vida amb ells i tot i que no compartia les drogues, compartia la part musical...
No vaig acabar d`entendre pq abusen tant de la droga. Suposo que no hi ha gran cosa a fer a Goa i potser tambe es la seva via d`escapatoria de la pressio que tenen per a no seguir el cami que els dicta la societat india....pero a mi em va fer una mica de pena quan vaig entendre que no els veuria mai sobris, perque no ho estan mai!!!!!
De totes maneres no vam coneixer ningu a Goa, indi o no indi, que no consumis una quantitat considerable de droga....La gent es sorprenia quan la Bel i jo els deiem que sortiem de festa sense drogar-nos...
A part del tema drogues, hi ha moltes coses del comportament dels goenses que no vam entendre i que probablement no entendrem mai...Una cosa que si ens va quedar clara es que quan et diuen "maybe tomorrow", vol dir "la seguent temporada". I quan et diuen a les 17h, vol dir a les 22h....
Una cosa que no em deixa de sorprendre tant al Nepal com a la INdia es la capacitat d`acceptacio que tenen. Estan contents amb el que tenen, i accepten els esdeveniments amb tranquil.litat , paciencia, bon humor i alegria. En aquests 3 mesos i mig no he vist a cap indi ni cap nepali queixar-se de res!!!
aqui va un video del grup d`amics de Goa.
I aqui el segon.
Nice to read your blog again ;)
ResponEliminaContinue to have fun.
Ei!!! Què bó tenir notícies teves un altre cop!
ResponEliminaI m'alegro que acabessis amb el paràsit de forma definitiva!
El plan a Goa no està gens malament, eh? Tot i que si estan tot el dia drogats, ha de ser una mica difícil la convivència.
Besitos!
Monique.