diumenge, 13 de maig del 2012

The 3 sisters of the Holy Cross

Ahir vaig arribar de passar tres dies al convent de tres monges de l`ordre " The Holy Cross". Em van acollir com una mes de la familia. Fa uns 10 anys van construir aquest centre que veieu a la fotografia.
Elles viuen al convent i al costat hi ha l`internat per a nenes i una infermeria.
Abans hi havia unes cabanes ( el tipus de casa on viuen els habitants d`aquestes terres).
Dins la casa tenen ventiladors,pero cada dos per tres tenen talls de llum d`unes quantes hores, i la calor es tant insuportable que no pots fer gaire mes que seure fora i esperar una mica de brisa...
En Federico Sopena sempre les ha ajudat en tot el que han necessitat.
Vaig estar visitant pobles amb la Hira. La Hira es una monja molt lluitadora i molt valenta.
No us podeu imaginar el treball que ha fet aquestes dones.
A part d`encuidar-se de l`internat i l`infermeria, durant tot l`any organitzen cursos per a centenars de dones de les tribus per educar-les en sexualitat, higiene, a portar els diners de la casa...etc.
Els ensenyen a formar grups d`ajuda entre les diferents families per a conrear junts, estalviar junts i poder demanar mini-credits al banc, ajuntar les collites i vendre entre tots...
Tambe ensenyen a les dones a defensar els seus drets com a persona davant dels marits.
( aquesta gent est totalment analfabeta, pero gracies a aquests cursos que es prenen tant seriosament , han guanyat en auto-estima).
Tambe han lluitat per a que tinguin una casa digna (el govern acaba de construir 50 cases).
Son cases molt senzilles, simplement unes parets de mao i un sostre de uralita. Una habitacio on dormen tota la familia numerosa, una cuinta i una habitacio molt gran per al vestiar.
I tambe han hagut de lluitar per a que arribi a cada familia la racio de menjar que els pertoca.
La Hira m`ha explicat que aqui les dones, quan tenen la primera regla vana viure amb la familia del noi sense casar-se. Despres de tenir dos, tres o quatre fills es casen.
Els motius perque no es casin abans son dos:
1. Economic, sovint han d`esperar uns anys a tenir suficients diners per a celebrar el casament.
2. Abans de casar-se la familia del noi ha de comprobar que la dona es fertil.

Un exemple de les families que hem visitat: La mare d`uns 27 anys amb 4 fills. La filla gran te 12 anys i ja esta treballant en una empresa. Cobra 3000 rupies per a treballar de 7h a 17h. Aixo son 46 euros al mes!




D`esquerra a dreta: Hira, Sabinda i Sarita.
Les tres monges que viuen an aquesta casa.
La Hira te un master en treball social, la Sarita es infermera i la Sabina es la directora de l`escola i porta tot el tema economic.
Visitant families amb la Hira
La Lalita, una nena de l`internat, picant un fruit que es diu `caronda` per a posar a l`arros.
A cada casa hi ha un o dos cistells com aquests plens d`arros.
La Hira, i una avia i neta. L`avia, tot i tenir uns 80 anys, no para de treballar.

El vestit tipic que duen aquestes dones.
Quan surten a la ciutat o van a les xerrades que els fa la Hira, es muden amb un bonic sari.
Els feia molta il.lusio sortir a les fotografies.
Les cuines de les cases..


Construint una nova casa.
Aqui les cases son bastant grans perque un terc de la casa es pels animals. Cuiden els animals com si fossin fills seus.

Cada any han de fer nova la paret, amb adob i fang. Aquestes pareds mantenen la casa molt fresca.
Aquest nen va despullat o vestit?
Si els preguntes a ells , va vestit.
Porta un cinturo una creu penjant del coll, aquest es el seu vestit.




Quan la Hira entra en una casa algu s`encarrega d`avisar a totes les dones del poble per a que vinguin. L`esperen amb il.lusio per explicar-li les noticies del dia.
Aquesta familia li explicava que algu, per enveja, havia enverinat a dos dels 5 porcs que tenen. Estaven desesperats, tot i que sempre tenen un somriure per oferir-te.
La Hira va reunir als pocs homes que hi havia en un poble ( els altres estaven treballant fora) per animar-los a formar una associacio de grangers i poder demanar un credit al banc.
Els parlava del compromis que han de tenir per a tornar els interessos mensualment , etc...
Se l`escoltaven amb respecte i interes.
( parlen en la llengua d`aquest estat, Marathi, tot i que la llengua materna d`aquestes tribus es una altra)
Aquesta familia estava felic perque el govern ( gracies a la lluita d`aquestes monges) els ha construit una nova casa.
Collint `caronda`

Aquest recipient recull la savia de la palmera. Es una beguda molt refrescant, i si la deixes macerar es converteix amb un licor.
Agafant aigua del pou.

Els missioners de Uplad

Uplad esta a unes 4 hores en tren al nord de Mumbai. Per arribar al lloc on viuen els Jesuites s`ha d`agafar un rickshaw un cop arribes a l`estacio de tren. Dins del rickwshaw erem 9 persones. 4 homes al davant ( on normalment nomes hi cabrien 2 i justos) i 5 dones al darrera. Legalment nomes hi poden anar tres persones i el conductor. Pero en aquests pobles la gent es molt pobra i comparteixen tragecte per 10 rupies cadascu. Uplad es un poble tant petit que no surt al google maps.
Tot i que ara els alumnes estan de vacances ( aqui fan vacances el mes de maig fins a mitjans de juny), els jesuites em van ensenyar els internats-escoles que han creat i vam anar a visitar algunes families de nens i nenes que acaben de fer una especie d`examen de selectivitat. Estan esperant les notes, i depenent d`aquestes podran estudiar una cosa o una altra. En Joe es el director de l`escola i els esta ajudant a trobar una manera de poder continuar estudiant sense haver de gastar molts diners. La gent d`aquest poble es molt pobre. Cultiven arros i aixo es practicament l`unic que mengen ( amb sort tenen alguns pollastres i algun bufal per a treballar el camp).
En aquesta regio conviuen amb harmonia tres tribus: Warlies, Konknas i Katries. Aquesta gent esta fora del sistema de castes,se`ls anomena "Shedule Tribes" i en teoria reben una petita ajuda del govern... mes endavant ja en parlare.. Vaig passar un dia a Uplad amb els Jesuites, i pel vespre en Learoy em va portar amb moto a un altre poble a 45 minuts de Uplad, Shilonda, per a veure el treball que fan unes monges...

Si cliqueu AQUI podeu veure un video que vaig fer des de la moto....
I si cliqueu AQUI podreu sentir una canco india que ens va cantar el jesuita que veieu a les fotos que toca la tabla, el dels cabells llargs.


Uns quants professors de l`escola-internat ( boarther school) de jessuites de Uplad
 Aqui hi dormen , mengen i estudien entre 80 i 90 nens de 12 a 15 anys.
Segons els Jesuites, els nens son molt respectuosos i es porten molt be.
 Tres Jesuites. Quins homes mes interessants i sabis!!!! A part de tenir un sentit de l`humor molt refinat.
D`esquerra a dreta: el Learoy, en father Joe ( director de la boarther school d`angles, i no recordo el nom del de la dreta).

Fent una mica de musica amb en Learoy i en Steaven, tambe Jesuita.

Visitant alumnes a casa seva.

Els feia una il.lusio boja rebre les visites dels seus professors. Tenen una relacio molt estreta perque sovint van a fer picnics , cada dia juguen a futbol junts, i de fet conviuent molt perque aquests nens estan interns a l`escola degut a les grans distancies que han de fer. Estic convencuda que deuen ser uns grans professors, dona gust escoltar-los parlar.
 Viatjar tres en una moto es el mes normal del mon. Sovint veus quatre persones!
 Aqui la gent recorre llargues distancies a peu sota un sol infernal per a agafar aigua...sovint pel maig les temperatures superen els 40 graus.


dimarts, 8 de maig del 2012

segon dia a Mumbai!

Copio el mail que li he enviat a la meva familia!! :


Hola familia bonica!!!

avui m`he llevat molt contenta perque no em puc creure la sort que tinc.

Aquest home de 86 anys, en Federico Sopena, es un home molt interessant ( catala que fa 65 anys que viu a Mumbai). Va viure i estudiar a Barcelona, als Jesuites de Casp. Als vint-i-pocs anys va mudar-se a Mumbai i ja sabia que seria per sempre. "hasta la muerte", em deia ahir.
Es una persona amb un esperit molt jove, molt acollidora. Sembla que tothom l`estima molt aqui i el respecta. I  I tambe ha fet vipassana!

Ahir em van portar amb un rikshaw a visitar Mumbai. Els Rikshaw son els taxis de la India ( aqui podeu veure un tipit rikshaw a mumbai) Vam anar a passejar per la platja de Juhu tot bevent aigua de coco. Anavem amb ell i el net d`una amiga seva que te 19 anys i estudia hosteleria ( en Hyder). 
Tenen una relacio molt bonica en Hyder i en Federico. Cada dia despres de les classes de la universitat, en Hyder fa una visita a en Federico i l`ajuda amb l`ordinador. En Federico utilitza el gmail, l`skype i el xat sense cap problema!

Em va impressionar la platja, es moooolt gran i plana ( tambe li diuen chapati beach per la forma) des d`on es veu una gran part del perfil de Mumbai. Plena de gent passejant i entrant a l`aigua fins les caderes, vestits, disfrutant de la brisa del mar.  Eren les 17h i el cel estava precios, el sol taronja...pero malhauradament no tenia la camera amb mi.

La veritat es que no fa tanta calor com m`esperava de moment. La gent m`havia espantat una mica.

En Federico te una agenda apretada pero esta molt preocupat per a que pugui veure moltes coses de Mumbai i dels voltants. 
Li dic que m`agrada l`aventura i puc anar-hi sola, pero em diu que a en Hyder li conve acompanyar-me, perque diu que sino no surt gaire de casa. 

Ahir li vaig preguntar a en Hyder quina epoca de l`any prefereix i em va respondre `the rainy season` ( l`epoca de pluja) perque es quan mes campanes fa a la universitat i mes juguen a futbol. ( `but don`t tell to father Sopena, please`).
Es curios com els agrada jugar a futbol sota la pluja!!!! 
Dema he quedat a les 5.20h del mati amb en Lerroy ( un jesuita originari de Goa) per anar a  visitar algunes zones rurals amb les monges, i em quedare 2 o 3 dies amb elles. Agafarem un tren que surt a les 6.30h del mati.


PD: Acabo de tornar de visitar el centre de Mumbai ...avui si que he passat calor!!!!
.

Fins aviat!!!








MUMBAI

Ja soc a Mumbai. En Federico Sopena ( el tiet jesuita d`una amiga, l`Anna) m`ha vingut a buscar a l`aeroport i m`han portat al centre de Jesuites on viuen a Mumbai.

Si  cliqueu aqui podeu veure on esta el centre.
Es un lloc precios, amb un jardi ple de cocoters. Fa nomes 1 hora que soc aqui.

En Federico te 68 anys i es un home ple de vitalitat, molt alt i prim, amb un esperit molt jove. Ara m`ha deixat perque ha de fer una xerrada  en un "retir" de meditacio...

Dema o dema passat anire a visitar uns centres de monges que treballen en zones rurals a unes hores en cotxe de Mumbai: Talasari, Uplat,Shilonda.

M`acompanyara un estudiant jesuita, en Lerroi.

Segurament em quedare uns dies vivint amb elles i acompanyant-les als pobles.
Tot i aixi tinc ganes de visitar Mumbai...Aquest centre on estic es precios i es un refugi de la calor ( ara estem a 31 graus).



diumenge, 6 de maig del 2012

Una familia newari

L`habitacio de la mare de`n Nabin. Preparant els pesols per a vendre`ls al mercat.
L`habitacio de`n Nabin
Casa d`un altre amic, en Sidharta. El dia del seu aniversari. ( el dia que va neixer Budha, Sidharta Gautama)
A Swayambu ( monkey temple) el dia de l`aniversari de Budha.

La cuina de`n Nabin



















En Nabin es fill d`un Newari ( una casta assentada a kathmandu) i una Tamang.
Ell tambe es va casar amb una dona d`una altra casta ( mes alta que la d`ell). Al Nepal el sistema de les castes encara esta bastant vigent tot i que esta canviant bastant ultimament ( avui en dia la majoria del govern es maoista).
En Nabin va haver de casar-se d`amagat. Un cop estas casat la familia ja no hi pot fer res i no te mes remei que acceptar-ho.
Viuen al centre antic de Kathmandu. Tenen una casa de 40 metres quadrats, molt vella, i hi viuen 6 persones en dues habitacions.  En Nabin, la seva dona Susma i el fill de 8 anys , en krishu, dormen en una habitacio. I en l`altra hi dormen la mare de`n Nabin ( Shanu antie) , la germana de`n Nabin ( la Pratima) i la filla de`n Nabin ( la Susbin).
El pare de`n Nabin va morir quan ell tenia 25 anys ( poc despres de casar-se) i en Nabin va agafar el paper de pare de familia.  Sota de casa te una botiga d`aquariums ( segueix el negoci familiar, com tothom).
La dona treballa en una botiga de bijuteria, la germana es auxiliar d`infermeria i la mare ven pesols pels vespres al mercat de Basantapur. ( s`asseu al terra al costat d`un temple hindu, amb tot de dones que venen les seves verduretes...). Segons en Nabin es la que cobra mes de tots...Pero la mare es gasta practicament tots els diners amb alcohol. Si li sobra alguna cosa es per a l`educacio dels nets...
En Nabin cobra  unes 10.000 rupies per mes ( uns 100 euros) la dona 5000, i la germana 6000 rupies.
Aquesta familia tant bonica no l`oblidare mai.


Bhaktapur fotografies



Amb els meus amics Nikesh, Pratima i Nabin visitant Bhaktapur ( una ciutat preciosa i amb molta historia al costat de Kathmandu)