Ahir vaig arribar de passar tres dies al convent de tres monges de l`ordre " The Holy Cross".
Em van acollir com una mes de la familia. Fa uns 10 anys van construir aquest centre que veieu a la fotografia.
Elles viuen al convent i al costat hi ha l`internat per a nenes i una infermeria.
Abans hi havia unes cabanes ( el tipus de casa on viuen els habitants d`aquestes terres).
Dins la casa tenen ventiladors,pero cada dos per tres tenen talls de llum d`unes quantes hores, i la calor es tant insuportable que no pots fer gaire mes que seure fora i esperar una mica de brisa...
En Federico Sopena sempre les ha ajudat en tot el que han necessitat.
Vaig estar visitant pobles amb la Hira. La Hira es una monja molt lluitadora i molt valenta.
No us podeu imaginar el treball que ha fet aquestes dones.
A part d`encuidar-se de l`internat i l`infermeria, durant tot l`any organitzen cursos per a centenars de dones de les tribus per educar-les en sexualitat, higiene, a portar els diners de la casa...etc.
Els ensenyen a formar grups d`ajuda entre les diferents families per a conrear junts, estalviar junts i poder demanar mini-credits al banc, ajuntar les collites i vendre entre tots...
Tambe ensenyen a les dones a defensar els seus drets com a persona davant dels marits.
( aquesta gent est totalment analfabeta, pero gracies a aquests cursos que es prenen tant seriosament , han guanyat en auto-estima).
Tambe han lluitat per a que tinguin una casa digna (el govern acaba de construir 50 cases).
Son cases molt senzilles, simplement unes parets de mao i un sostre de uralita. Una habitacio on dormen tota la familia numerosa, una cuinta i una habitacio molt gran per al vestiar.
I tambe han hagut de lluitar per a que arribi a cada familia la racio de menjar que els pertoca.
La Hira m`ha explicat que aqui les dones, quan tenen la primera regla vana viure amb la familia del noi sense casar-se. Despres de tenir dos, tres o quatre fills es casen.
Els motius perque no es casin abans son dos:
1. Economic, sovint han d`esperar uns anys a tenir suficients diners per a celebrar el casament.
2. Abans de casar-se la familia del noi ha de comprobar que la dona es fertil.
Un exemple de les families que hem visitat: La mare d`uns 27 anys amb 4 fills. La filla gran te 12 anys i ja esta treballant en una empresa. Cobra 3000 rupies per a treballar de 7h a 17h. Aixo son 46 euros al mes!
D`esquerra a dreta: Hira, Sabinda i Sarita.
Les tres monges que viuen an aquesta casa.
La Hira te un master en treball social, la Sarita es infermera i la Sabina es la directora de l`escola i porta tot el tema economic.
Visitant families amb la Hira
La Lalita, una nena de l`internat, picant un fruit que es diu `caronda` per a posar a l`arros.
A cada casa hi ha un o dos cistells com aquests plens d`arros.
La Hira, i una avia i neta. L`avia, tot i tenir uns 80 anys, no para de treballar.
El vestit tipic que duen aquestes dones.
Quan surten a la ciutat o van a les xerrades que els fa la Hira, es muden amb un bonic sari.
Els feia molta il.lusio sortir a les fotografies.
Les cuines de les cases..
Construint una nova casa.
Aqui les cases son bastant grans perque un terc de la casa es pels animals. Cuiden els animals com si fossin fills seus.
Cada any han de fer nova la paret, amb adob i fang. Aquestes pareds mantenen la casa molt fresca.
Aquest nen va despullat o vestit?
Si els preguntes a ells , va vestit.
Porta un cinturo una creu penjant del coll, aquest es el seu vestit.
Quan la Hira entra en una casa algu s`encarrega d`avisar a totes les dones del poble per a que vinguin. L`esperen amb il.lusio per explicar-li les noticies del dia.
Aquesta familia li explicava que algu, per enveja, havia enverinat a dos dels 5 porcs que tenen. Estaven desesperats, tot i que sempre tenen un somriure per oferir-te.
La Hira va reunir als pocs homes que hi havia en un poble ( els altres estaven treballant fora) per animar-los a formar una associacio de grangers i poder demanar un credit al banc.
Els parlava del compromis que han de tenir per a tornar els interessos mensualment , etc...
Se l`escoltaven amb respecte i interes.
( parlen en la llengua d`aquest estat, Marathi, tot i que la llengua materna d`aquestes tribus es una altra)
Aquesta familia estava felic perque el govern ( gracies a la lluita d`aquestes monges) els ha construit una nova casa.
Collint `caronda`
Aquest recipient recull la savia de la palmera. Es una beguda molt refrescant, i si la deixes macerar es converteix amb un licor.
Agafant aigua del pou.
Elles viuen al convent i al costat hi ha l`internat per a nenes i una infermeria.
Abans hi havia unes cabanes ( el tipus de casa on viuen els habitants d`aquestes terres).
Dins la casa tenen ventiladors,pero cada dos per tres tenen talls de llum d`unes quantes hores, i la calor es tant insuportable que no pots fer gaire mes que seure fora i esperar una mica de brisa...
En Federico Sopena sempre les ha ajudat en tot el que han necessitat.
Vaig estar visitant pobles amb la Hira. La Hira es una monja molt lluitadora i molt valenta.
No us podeu imaginar el treball que ha fet aquestes dones.
A part d`encuidar-se de l`internat i l`infermeria, durant tot l`any organitzen cursos per a centenars de dones de les tribus per educar-les en sexualitat, higiene, a portar els diners de la casa...etc.
Els ensenyen a formar grups d`ajuda entre les diferents families per a conrear junts, estalviar junts i poder demanar mini-credits al banc, ajuntar les collites i vendre entre tots...
Tambe ensenyen a les dones a defensar els seus drets com a persona davant dels marits.
( aquesta gent est totalment analfabeta, pero gracies a aquests cursos que es prenen tant seriosament , han guanyat en auto-estima).
Tambe han lluitat per a que tinguin una casa digna (el govern acaba de construir 50 cases).
Son cases molt senzilles, simplement unes parets de mao i un sostre de uralita. Una habitacio on dormen tota la familia numerosa, una cuinta i una habitacio molt gran per al vestiar.
I tambe han hagut de lluitar per a que arribi a cada familia la racio de menjar que els pertoca.
La Hira m`ha explicat que aqui les dones, quan tenen la primera regla vana viure amb la familia del noi sense casar-se. Despres de tenir dos, tres o quatre fills es casen.
Els motius perque no es casin abans son dos:
1. Economic, sovint han d`esperar uns anys a tenir suficients diners per a celebrar el casament.
2. Abans de casar-se la familia del noi ha de comprobar que la dona es fertil.
Un exemple de les families que hem visitat: La mare d`uns 27 anys amb 4 fills. La filla gran te 12 anys i ja esta treballant en una empresa. Cobra 3000 rupies per a treballar de 7h a 17h. Aixo son 46 euros al mes!
Les tres monges que viuen an aquesta casa.
La Hira te un master en treball social, la Sarita es infermera i la Sabina es la directora de l`escola i porta tot el tema economic.
Quan surten a la ciutat o van a les xerrades que els fa la Hira, es muden amb un bonic sari.
Els feia molta il.lusio sortir a les fotografies.
Aqui les cases son bastant grans perque un terc de la casa es pels animals. Cuiden els animals com si fossin fills seus.
Si els preguntes a ells , va vestit.
Porta un cinturo una creu penjant del coll, aquest es el seu vestit.
Aquesta familia li explicava que algu, per enveja, havia enverinat a dos dels 5 porcs que tenen. Estaven desesperats, tot i que sempre tenen un somriure per oferir-te.
Els parlava del compromis que han de tenir per a tornar els interessos mensualment , etc...
Se l`escoltaven amb respecte i interes.
( parlen en la llengua d`aquest estat, Marathi, tot i que la llengua materna d`aquestes tribus es una altra)
