Nagarkot

Tornem a ser a Kathmandu despres de passar dos dies a la muntanya, a 2 hores de kathmandu, en una granja amb vistes a l`Himalaya, amb el nostre amic mig suis mig nepales.

Aqui podeu veure en Thomas llegint a la granja de Nagarkot.Tot i que a la vall de Kathmandu sempre hi ha vastanta boira i poca visibilitat a l`epoca seca, vam tenir sort i el primer dia vam poder veure les muntanyes de l`Himalaya.

Hotel varja

Aquest es l'hotelet on estem ara.es fantastic!el nostre vei es un suis q porta 40 anys venint a kathmandu pq te un projecte musical amb musics nepalesos i suissos q fan concerts arreu del mon i els diners q guanyen son pq els nens pobres nepalesos puguin anar a l'escola...avui coneixerem aquets musics nepalesos!

primer dia a Kathmandu

Ahir vaig arribar exhausta a Kathmandu despres d`estar un dia i mig viatjant.Vaig haver d`esperar 10 hores a Qatar per agafar el segon avio i un cop l`avio estava ja sobrevolant Kathmandu ens van anunciar que l`aeroport era tancat a causa de la boira. Vam haver d`aterrar a Bangladesh i esperar 4 hores dins l`avio fins que ens van donar via lliure per aterrar a Kathmandu.
La primera cosa que em va sorprendre ja dins l`avio, es la filosofia amb que la gent es va prendre la noticia que no podiem aterrar i el silenci i les bones cares que hi havia a l`avio mentre esperavem a Bangladesh. Jo seia al costat de dues families napalis amb dos fills de pocs mesos...i durant les 11 hores que vam estar dins del segon avio no van fer ni una sola mala cara, ni un suspir, i els nens quasi no van plorar..... Suposo que saben fluir millor que nosaltres i que estan acostumats a que les coses no sempre funcionin....com la llum a Kathmandu, que mai saps quan funcionara...

A Kathmandu em vaig trobar amb la meva amiga Vera, que ja portava un dia a la ciutat i ja havia fet dos amics nepalesos, en Probin i en Kushal ( no se com s`escriu realment) . Son millors amics a la universitat, estudien periodisme i angles , i estan molt felicos de poder ensenyar-nos la ciutat i practicar angles amb nosaltres. Tenen 25 anys, en Probin es cristia i en Kushal es hindu. Son realment molt simpatics i ens han respost les mil preguntes que no paravem de fer-los sobre el seu pais i les seves costums. El que els ha sorpres mes de nosaltres es que no estiguessim casades.
Dissabte en Probin ens ha invitat a casa seva ( viu amb els pares, aqui normalment viuen amb els pares fins que es casen)per fer una mica de musica. Ell composa cancons cristianes amb la guitarra i reuneix als amics per a fer una especie de cerimonia religiosa musical.

La Vera i jo hem llogat una habitacio a Freak Street, que no es la zona mes turistica i es una mica mes tranquil. En aquest carrer es on es van instal.lar molts dels hippies que van arribar aqui els 70s. Pero dema anirem a dormir en un hotelet que ens han recomenat els nostres amics i que encara es mes barat que on estem ara,i es quasi de luxe. Ens costara 10 dolars la nit per les dues.

Kathmandu m`ha impressionat.Per la quantitat de temples que et trobes per tot arreu, per la quantitat de motos que et piten pq t`apartis sense cap mena d`escrupol, pels colors de la gent al carrer , per la bruticia i el caos, pel gossos de carrer i les vaques i les gallines convivint...Pero si t`allunyes del bullici del barri turistic (Thamel) la gent ens deixa forca tranquiles ( ara si , no paren de comentar com els agrada les trenes ( extensions) que porta la Vera.

( En la primera imatge podeu veure la Vera i els nostres nous amics dalt d`un dels temples de Shiva a un minut d`on vivim)
http://dl.dropbox.com/u/4557666/DSCN4510.JPG
http://dl.dropbox.com/u/4557666/DSCN4513.JPG
http://dl.dropbox.com/u/4557666/DSCN4519.JPG

noves vides!!

Molta gent em diu que tornaré canviada d'aquest viatge, que quan vas en un país tant intens i diferent del nostre et canvia la manera de percebre la vida, la mort, el valor de les coses...Però els que segur que estaran canviats quan torni són aquests tres tresors: En Martí, en Pol i en Ricard.
Us desitjo també a vosaltres molt bon viatge!!

Enviant fotos des del mobil!

He descobert (gracies barbara) que tambe puc escriure des del mobil...aixi si estic en un lloc amb wifi podre enviar fotos i dir 4 paraules des del mobil

Companya de viatge.

El primer mes de viatge al Nepal el faré amb una amiga hungaresa que viu a Berlín. Es diu Vera, i és violinista professinal i professora de ioga. Ella s'emportarà un violí tronat i jo una flauta travessera i una gravadora per anar gravant les músiques que ens trobem pel camí.

Estic provant com puc compartir amb vosaltres les gravacions que faré. He pensat de penjar-ho al dropbox. A veure si algú té una millor idea

De moment per provar us penjo dues gravacions.

1.un vals que vaig composar un dia d'inspiració. La lletra és de Josep CArner, i a la guitarra m'hi acompanya en Salva.
VALS DEL CAPVESPRE

2. Un monòleg de la meva àvia que vaig gravar ahir. Té 94 anys però el cap molt i molt clar!
ÀVIA

Calçotada a Viladrau!

Aquest any hem hagut d'avançar la calçotada que cada any fem a Viladrau. Normalment la fem a finals de març o principis d'abril,però aquest any l'hem feta amb neu!!!! El motiu és que d'aquí una setmana jo marxo cap a Nepal i India per 5 mesos i no podíem perdre una tradició com aquesta , que ja portem fent des del 2004, crec!

Però també ha estat molt bonic. Divendres vespre vam pujar 6 persones i vam passar una mica de fred...però la nit de dissabte ja s'hi estava molt millor a la casa, després de tenir tot el dia la llar de foc encesa.

Cada any vénen més nens a la calçotada, i aquest any ha vingut en Pol, que només té un mes i mig de vida!!!!