dimecres, 3 d’octubre del 2012

un petit video per tancar el blog


Ja fa 3 mesos que vaig arribar del viatge....com passa de ràpid el temps quan no viatges!!!!

Aquest és un vídeo que he fet per ensenyar als meus alumnes. L'He hagut d'escurçar una mica per a poder-lo penjar al youtube.

MOLTES GRÀCIES PER SEGUIR-ME EN AQUEST VIATGE. NO US PODEU IMAGINAR LA COMPANYIA QUE M'HEU FET I LA IL.LUSIÓ QUE EM FEIA REBRE ELS VOSTRES MISSATGES.





dimecres, 6 de juny del 2012

GOA, drogues i free jazz...


 Les uniques nudistes de la platja...

 Explorant Goa en moto
 Final de temporada....
Aquests gossos ocupaven l'unica ombra que hi havia en una platja de 5 km...
Baga, l'unica platja concorreguda de Goa en aquesta epoca...interessant!
massatges al cap....
 El mes de maig es mes de vacances per als indis. I tots cap a la platja!

Aixi com a nosaltres ens sorpren que es banyin vestits, a ells els sorpren que anem amb viquini i la nostra pell clara. Sovint ens demanaven permis per a fotografiar-nos.
 LA majoria dels indis no saben nedar...aixi que la diversio es seure a la voreta del mar i remullar-se..

 Elvis, Noel i Clive tocant a la jam de cada dimecres a Flee marquet
 Bosco i Elvis , percussio a 4 mans
La caseta on hem viscut 15 dies!. De fet es una habitacio amb labavo i una nevera...
 El pati de la casa...
La colla de Goa















 Quan falla la llum i els ventiladors no van , es millor dormir a fora


El bar del sea rock, on passavem la major part dels vespres




























Fa gairebe un mes que no escric.... Des que vaig marxar de Mumbai , vaig estar molt debil i amb molts mals de panxa fins que gracies a la Bel vaig descobrir que tenia un parasit als budells. Despres de 10 dies mig viva mig morta, vaig aconseguir matar-lo.

La Bel, una molt bona amiga de Barcelona, ha estat la meva companya de viatge durant dues setmanes.

El dia 15 de maig la vaig anar a buscar a Pune, i juntes vam agafar un `sleeping bus` de 12 hores cap a Goa.

Goa era un dels pocs llocs de la India que no tenia previst anar, perque m`havien dit que es un lloc molt turistic de platja i que tenia poc de l`autentica India...pero em venia molt de gust platja i com que no estava molt fina em va semblar un bon lloc per a relaxar-se sense tenir tot el dia els indis al damunt intentant vendre`t el que sigui... I la veritat es que vam trobar la tranquil.litat, pero tambe la festa i una India mes autentica impossible!!!!!!!! oi , Bel?

Ens vam instal.lar en una caseta al costat de la platja, a la platja d`Anjuna . Anjuna es una de les platges que te fama de mes festa per la nit. Pero aquesta epoca es el final de la `season`. Aixo vol dir que practicament no hi havia turistes i que desmonten tots els xiringuitos de prop la platja i emboliquen amb plastics els restaurants i botigues de segona linia de mar abans que arribin les plujes torrencials...Tot i aixi de festa no en faltava....des de les 16h de la tarda la musica trans comencava a ressonar per tots els `xininguitos` de l`"Anjuna beach".

Feia calor, uns 38 graus de mitja...durant el dia nomes es podia estar al costat del mar, amb la brisa....i moure`s caminant pel sol es un suicidi. Aixi que vam llogar una moto per explorar els voltants...

El tercer dia d`estar a Goa vam passar per un bar, el Searock, on casualment tocaven uns musics ( free jazz, algunes cancons de pinkfloyd , miles davis...una barreja...). Finalment bona musica despres d`estar 3 dies seguits sentint `musica trans a un volum exageradament alt` a la platja!!

Ens vam quedar a sentir el concert i despres vam estar fent unes birres amb els musics, que eren tots de Goa.
El dia seguent vaig estar tocant amb ells en un altre concert...i des d`aleshores vaig estar tots els dies tocant i sortint amb ells per la nit...
Son una gent molt maca, una colla gran de gent que es passa el dia junts...sense fer gran cosa. Son dels voltants d`Anjuna beach pero durant la  `season` lloguen una guesthouse i viuen tots junts.  Pero no saben viure sense estar drogats...aixi que des que es lleven fins que se`n van al llit estan consumint tot tipus de droga ( coca, acid, herba...). Tenen entre 21 anys i 45, i cap d`ells esta casat. Nomes hi ha dos noies al grup i son les novies de membres del grup.
Vaig fer bastanta vida amb ells i tot i que no compartia les drogues, compartia la part musical...

No vaig acabar d`entendre pq abusen tant de la droga. Suposo que no hi ha gran cosa a fer a Goa i potser tambe es la seva via d`escapatoria de la pressio que tenen per a no seguir el cami que els dicta la societat india....pero a mi em va fer una mica de pena quan vaig entendre que no els veuria mai sobris, perque no ho estan mai!!!!!

De totes maneres no vam coneixer ningu a Goa, indi o no indi, que no consumis una quantitat considerable de droga....La gent es sorprenia quan la Bel i jo els deiem que sortiem de festa sense drogar-nos...

A part del tema drogues, hi ha moltes coses del comportament dels goenses que no vam entendre i que probablement no entendrem mai...Una cosa que si ens va quedar clara es que quan et diuen "maybe tomorrow", vol dir "la seguent temporada". I quan et diuen a les 17h, vol dir a les 22h....
Una cosa que no em deixa de sorprendre tant al Nepal com a la INdia es la capacitat d`acceptacio que tenen. Estan contents amb el que tenen, i accepten els esdeveniments amb tranquil.litat , paciencia, bon humor i alegria. En aquests 3 mesos i mig no he vist a cap indi ni cap nepali queixar-se de res!!!

aqui va un video del grup d`amics de Goa.
aqui el segon.

diumenge, 13 de maig del 2012

The 3 sisters of the Holy Cross

Ahir vaig arribar de passar tres dies al convent de tres monges de l`ordre " The Holy Cross". Em van acollir com una mes de la familia. Fa uns 10 anys van construir aquest centre que veieu a la fotografia.
Elles viuen al convent i al costat hi ha l`internat per a nenes i una infermeria.
Abans hi havia unes cabanes ( el tipus de casa on viuen els habitants d`aquestes terres).
Dins la casa tenen ventiladors,pero cada dos per tres tenen talls de llum d`unes quantes hores, i la calor es tant insuportable que no pots fer gaire mes que seure fora i esperar una mica de brisa...
En Federico Sopena sempre les ha ajudat en tot el que han necessitat.
Vaig estar visitant pobles amb la Hira. La Hira es una monja molt lluitadora i molt valenta.
No us podeu imaginar el treball que ha fet aquestes dones.
A part d`encuidar-se de l`internat i l`infermeria, durant tot l`any organitzen cursos per a centenars de dones de les tribus per educar-les en sexualitat, higiene, a portar els diners de la casa...etc.
Els ensenyen a formar grups d`ajuda entre les diferents families per a conrear junts, estalviar junts i poder demanar mini-credits al banc, ajuntar les collites i vendre entre tots...
Tambe ensenyen a les dones a defensar els seus drets com a persona davant dels marits.
( aquesta gent est totalment analfabeta, pero gracies a aquests cursos que es prenen tant seriosament , han guanyat en auto-estima).
Tambe han lluitat per a que tinguin una casa digna (el govern acaba de construir 50 cases).
Son cases molt senzilles, simplement unes parets de mao i un sostre de uralita. Una habitacio on dormen tota la familia numerosa, una cuinta i una habitacio molt gran per al vestiar.
I tambe han hagut de lluitar per a que arribi a cada familia la racio de menjar que els pertoca.
La Hira m`ha explicat que aqui les dones, quan tenen la primera regla vana viure amb la familia del noi sense casar-se. Despres de tenir dos, tres o quatre fills es casen.
Els motius perque no es casin abans son dos:
1. Economic, sovint han d`esperar uns anys a tenir suficients diners per a celebrar el casament.
2. Abans de casar-se la familia del noi ha de comprobar que la dona es fertil.

Un exemple de les families que hem visitat: La mare d`uns 27 anys amb 4 fills. La filla gran te 12 anys i ja esta treballant en una empresa. Cobra 3000 rupies per a treballar de 7h a 17h. Aixo son 46 euros al mes!




D`esquerra a dreta: Hira, Sabinda i Sarita.
Les tres monges que viuen an aquesta casa.
La Hira te un master en treball social, la Sarita es infermera i la Sabina es la directora de l`escola i porta tot el tema economic.
Visitant families amb la Hira
La Lalita, una nena de l`internat, picant un fruit que es diu `caronda` per a posar a l`arros.
A cada casa hi ha un o dos cistells com aquests plens d`arros.
La Hira, i una avia i neta. L`avia, tot i tenir uns 80 anys, no para de treballar.

El vestit tipic que duen aquestes dones.
Quan surten a la ciutat o van a les xerrades que els fa la Hira, es muden amb un bonic sari.
Els feia molta il.lusio sortir a les fotografies.
Les cuines de les cases..


Construint una nova casa.
Aqui les cases son bastant grans perque un terc de la casa es pels animals. Cuiden els animals com si fossin fills seus.

Cada any han de fer nova la paret, amb adob i fang. Aquestes pareds mantenen la casa molt fresca.
Aquest nen va despullat o vestit?
Si els preguntes a ells , va vestit.
Porta un cinturo una creu penjant del coll, aquest es el seu vestit.




Quan la Hira entra en una casa algu s`encarrega d`avisar a totes les dones del poble per a que vinguin. L`esperen amb il.lusio per explicar-li les noticies del dia.
Aquesta familia li explicava que algu, per enveja, havia enverinat a dos dels 5 porcs que tenen. Estaven desesperats, tot i que sempre tenen un somriure per oferir-te.
La Hira va reunir als pocs homes que hi havia en un poble ( els altres estaven treballant fora) per animar-los a formar una associacio de grangers i poder demanar un credit al banc.
Els parlava del compromis que han de tenir per a tornar els interessos mensualment , etc...
Se l`escoltaven amb respecte i interes.
( parlen en la llengua d`aquest estat, Marathi, tot i que la llengua materna d`aquestes tribus es una altra)
Aquesta familia estava felic perque el govern ( gracies a la lluita d`aquestes monges) els ha construit una nova casa.
Collint `caronda`

Aquest recipient recull la savia de la palmera. Es una beguda molt refrescant, i si la deixes macerar es converteix amb un licor.
Agafant aigua del pou.